FEM GUACAMOLE!

Durant una tarda, ens vam convertir en Xefs! Un dels racons de divendres era fer guacamole, en un altre racó pintàvem càctus amb les mans i, al darrer, vam imaginar diferents escenaris amb clics i les construccions.

En acabar la sessió de racons, vam poder tastar el nostre plat, acompanyat amb “nachos” i “tortilla”. Com que en vam fer força i ens va quedar boníssim, vam poder convidar els familiars que van venir a les 5 a tastar-lo. Us va agradar?

 

GASTRONOMIA MEXICANA

En alguns dels llibres, també vam veure que hi havia persones de Mèxic que menjaven insectes, d’altres que menjaven uns pebrots allargats que es diuen “xiles” i també d’altres que menjaven com un pa molt prim que es diu “tortilla”.

Això ens va obrir la gana, així que vam decidir fer una cata d’aliments típics mexicans. Un dels aliments més utilitzats és el blat de moro, que es pot menjar cru, torrat, etc. També se’n poden fer crispetes, “nachos”, “tortillas”, etc. Així doncs, vam començar a tastar el blat de moro, “nachos”, “tortillas”, a més a més de cacau (xocolata), alvocat, “arroz con leche”, etc.

Endevineu què va agradar més?

 

EL RELLEU MEXICÀ

A través dels llibres, vam veure que Mèxic té platges molt boniques, té muntanyes altes i també una part de desert. Vam agafar la bola del món i vam explicar que hi ha una línia imaginària que es diu Equador. A tots els països que estan a prop d’aquesta línia, hi fa molta calor. I, als països que són més lluny, hi fa més fred. Com que Mèxic és un país molt gran, té parts que són a prop d’aquesta línia i d’altres que estan més allunyades.

A partir d’aquí, vam començar a pintar un mural on hi havia un desert, muntanyes i platja.

 

FRIJOLES 

Durant una sessió de racons, vam estar consultant els diferents llibres de la biblioteca, vam fer un joc d’aparellar formes i vam fer una manualitat amb un aliment molt típic mexicà: els frijoles, que són com unes mongetes fosques. També hi vam posar altres llegums que mengem més sovint com sigrons, llenties i mongetes blanques.

 

MÈXIC

Dins del projecte d’escola sobre els Jocs Olímpics, els nens i nenes de P4 hem començat a descobrir un nou país: Mèxic. Primer de tot, ens vam preguntar com devia ser la gent d’allà, com menjaven, com parlaven, on vivien, com es vestien, etc.

Per tal de comprovar les nostres hipòtesis i generar més expectació, vam anar a veure la Sònia a la biblioteca per demanar-li si ens podia deixar uns quants llibres que parlessin sobre Mèxic.

 

I JA HA ARRIBAT NADAL!

Avui al matí, el calendari d’Advent ens ha explicat que el Tió començava a estar preparat per cagar. La sorpresa ha estat quan ha arribat un patge i ens ha portat esmorzar per a tots i totes! Abans, però, li hem recitat el nostre vers.

Després d’esmorzar, hem cagat el Tió i ens ha portat una bossa molt bonica que podrem decorar amb uns retoladors especials! Moltes gràcies Tió i molt bones festes a tothom!

 

L’ONCLE BUSCALL

Avui ens ha fet una visita l’Oncle Buscall, un senyor que es dedica a passejar pel bosc els dies abans de Nadal i desperta la màgia dels troncs per convertir-los en Tions! Ens ha portat un Tió per a cada classe i ens ha explicat com cuidar-los molt bé: els hem de donar molta fruita, aigua i llet, etc. Moltes gràcies Oncle Buscall!

 

ELS JOCS OLÍMPICS

Ja fa uns dies que parlem dels jocs olímpics, així que ens hem reunit en grups i hem fet un petit dibuix sobre què en sabíem. Els podeu veure penjats a la classe!

I sabeu què? També ens hem guanyat una medalla! La vam fer amb pasta de sal, la vam pintar amb pintura i hi vam estampar les anelles. Us agrada?

 

CASTANYADA

Dijous, vam celebrar la Castanyada a l’escola. Al matí, vam elaborar uns panellets boníssims, i a la tarda, va venir la Castanyera a visitar-nos i vam anar tot infantil i cicle inicial, al teatre de l’escola, a cantar cançons de la castanyera. Mireu, som uns artistes!

 

AIGUA DOLÇA  I AIGUA SALADA

A través del cas dels cocodrils, vam preguntar-nos quina diferència hi havia entre l’aigua dolça i l’aigua salada. Abans de res, vam mirar la llegenda del Molinet de Sal, però ja us podem dir que no és certa perquè no deixa de ser una llegenda: https://www.ccma.cat/tv3/super3/una-ma-de-contes/tots-els-contes/

Després, vam fer un petit experiment per tal de resoldre tot l’enigma.

Primer de tot, vam agafar una tetera elèctrica i vam observar que, quan l’aigua s’escalfa molt, s’evapora. El mateix passa amb l’aigua dels mars, els rius, els llacs… Llavors, quan hi ha molt vapor, es crea un núvol i es va fent cada vegada més gran. Quan es refreda una mica aquest núvol, cau l’aigua altra vegada en forma de pluja. De fet, vam veure que si el vapor de la tetera l’atrapàvem en un got, es convertia en aigua.

Tot seguit, vam reproduir un riu: vam posar unes quantes pedres dins d’una garrafa (que simulava el riu ple de pedres) i vam regar-la (que vam simular la pluja). Mica en mica, l’aigua fregava les pedres i s’emportava les petites partícules de sal que tenien i les portaven cap al mar (la safata). Així doncs, vam deduir que l’aigua dels rius va agafant tota la sal que troba a les pedres i la terra del camí i la va portant cap al mar.

Per veure bé el cicle de l’aigua, també vam mirar un vídeo que ens va ajudar a entendre-ho millor:

Finalment, ens vam preguntar per què l’aigua del riu no era salada i la del mar sí, si el riu també té pedres amb sal. Així doncs, vam fer un altre experiment: vam omplir dos pots amb aigua amb sal i hi vam posar un fil que connectés els dos pots. Vam veure que el fil xuclava l’aigua salada de dins dels pots i que, amb els dies, s’evaporava l’aigua, però no la sal. Així doncs, vam deduir que l’aigua del mar era salada perquè tota la sal que arrosseguen els rius i que porten al mar, s’hi queda i no s’evapora.

 

ELS COCODRILS AUSTRALIANS O DEL NIL

Una altra incògnita que va sortir va ser si els cocodrils vivien al mar. Vam descobrir que la majoria vivien al riu, però que hi havia una espècie (els cocodrils australians o del Nil) que preferien l’aigua salada. De totes maneres, no sempre viuen sota l’aigua sinó que necessiten sortir fora per poder respirar.

També vam veure que són rèptils, és a dir, de la família de les serps, de les tortugues, les sargantanes, etc.

Finalment, vam veure que aquesta espècie de cocodrils eren molt grans. Vam volem mesurar quant podia arribar a fer un cocodril d’aquestes característiques i ho vam fer seguint diferents estratègies: amb coixins, amb teles, amb peces de lego i amb nens i nenes. Finalment, ho vam mesurar amb un metre convencional i vam veure que podia arribar a fer 5 metres, com a mínim.

 

LES ESTRELLES DE MAR

Una de les nostres preocupacions era descobrir si les estrelles de mar tenien ulls i, en cas que fos així, on els tenien. Després de debatre-ho entre tots i totes, vam veure un mini documental que ens ho va aclarir tot (us el deixem a continuació per si us el voleu mirar a casa).

Al documental, explicaven que les estrelles tenen una mena d’ull a cada una de les potes. Caram! Nosaltres ho vam voler representar construint una estrella de mar de plastilina i posant-hi una boleta blanca a cada pota per simular els ulls. Cadascú va triar el nombre de potes de la seva estrella i el color. Mentrestant, els altres nens i nenes treballaven en altres racons: enfilar botons, copiar paraules i construccions.

 

ELS DOFINS

L’any passat, els nens i nenes de la classe van quedar fascinats amb el projecte dels peixos, de manera que tenien ganes de seguir parlant sobre aquests animalons i també sobre altres animals del seu entorn. A partir d’un vídeo i d’uns quants contes, vam anar-nos formulant preguntes sobre els diferents animals marins.

La primera pregunta que ens vam fer va ser “per què salten els dofins?”. L’any passat, els nens i nenes van parlar sobre les brànquies dels peixos i d’altres animals marins. Tanmateix, vam veure que els dofins no tenen brànquies com els peixos, sinó pulmons com nosaltres!

Els pulmons són com dues bosses que tenim dins el pit, que estan connectades amb el nas i la boca amb una mena de tubs. Quan nosaltres agafem aire, els pulmons s’inflen i, quan el deixem anar, es desinflen. Ho vam comprovar mirant com pujava el pit i la panxa quan respiràvem i també vam fer uns pulmons amb bosses de plàstic i una canya. Tot seguit, vam fer un joc per tal d’endevinar quins animals submarins tenien pulmons i quins no.

Bé, doncs si els dofins tenen pulmons, vol dir que necessiten aire per respirar. Així doncs, necessiten saltar i sortir a la superfície per tal d’agafar aire a través d’un forat que tenen al cap que es diu respiracle. Després, poden submergir-se i aguantar la respiració molta estona: poden aguantar uns 10 minuts de mitjana! I sabeu què? Les balenes s’hi poden estar tot un matí sencer!

Ara, us convidem a jugar al nostre joc. Us hi atreviu?

https://view.genial.ly/5d90ef04cb856c0f1da8ef90/game-pulmons-o-branquies